Després d'un estudi filològic general amb un encapçalament cronològic de les traduccions goldonianes al català, Rosa Bertran, en el primer volum, ha editat el manuscrit de 1818 de Vicenç Albertí que porta per títol "La viuda astuta". Albertí pertanyia a la Societat Maonesa de Cultura en temps de la segona colonització anglesa de Menorca, respectuosa de la llengua de l'illa. "La vedova scaltra" Carlo Goldoni la va escriure l'any 1748 a Venècia. Aquesta obra contribueix a donar el tomb al teatre italià, atès que és la segona comèdia de caràcter que el comediògraf venecià va dur a terme, mentre el teatre de les màscares moria i l'autor posava en escena personatges reals amb caràcter propi. En aquest segon volum la investigadora ha indagat en la casuística de tota la construcció de la traducció, realitzant una nova versió catalana acarada amb l'original goldonià. Així, ha fet palesa la justa distància entre l’obra de l'autor i la versió del traductor menorquí. En la seva versió la traductora ha intentat fer honor al dramaturg venecià buscant el llenguatge més fresc i espontani de la nostra llengua, combinat amb un estil culte tal com Goldoni ho feia.